Bon 2014

BONES FESTES!!!

I MOLT BON 2014!!!

JOC 3 en ratlla

3 en ratlla

El tres en ratlla, és un joc de tauler , on l'objectiu és aconseguir posar tres peces sobre el tauler (de 3 per 3 posicions) de manera que estiguen en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal). Els jocs de tres en ratlla són uns dels més estesos pel món.



aquí tenim els taulers més coneguts i més universals del 3en ratlla

 

Existeixen al món molts noms i varietats del joc:

· Marro, tres en ratlla, molí de tres (València, Catalunya i Balears)

· Akidada, nepelle (Nigèria)

· Achi (Ghana)

· Driesticken (Holanda)

· Drïs ath-thalātha (països àrabs)

· Tre-guti (Índia)

· Nerenchi (Sri Lanka)

· San-moku-narabe (Japó)

· Tripp trapp trull (Suècia)

· Tic tac toe (Gran Bretanya i Estats Units d'Amèrica)

· Three Men's Morris (Gran Bretanya)

· Alquerque de tres, tres en raya, Castro (països de parla castellana)

· Tris, smerelli, mulino, filetto, riga di tre (Itàlia)

· Mérelles, carré chinois (França)

· Luk tsut qi (Xina)

· Tapatan (Filipines)

· Carabaug (Somaliland a Sudan)

· Pitarilla, Bidaria (poblacions indígenes de Nou Mèxic)

 

També és el joc més fàcil de poder construir de manera més personalitzada, reciclada, econòmica, artistica...

Ho podem fer amb fang, felpa, materials reciclats, ganxet, roba, paper, cartró, fusta.....

JOANA RASPALL

Avui al matí estava buscant informació de la Joana Raspall, (una dona que escriu poemes per infants i que és de Sant Feliu de Llobregat), per poder-ho treballar amb els Esquirols i les Guineus  i sorpresa.... la noticia d'avui era la seva mort.

La família via twitter deia: Convidem a totes les aules de totes les escoles de Catalunya a recordar Joana Raspall llegint un dels seus poemes!

 

Des del nostre blog també  us convidem a llegir algun poema:

ENDAVANT!

 
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts;
Fuix de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

 

NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya…

és que a través dels aires de la nit
t’arriba aquell ressò de l’Establia
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net.

Núvols

Núvol negre, núvol blanc,

les cabòries se me’n van.

amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir,

desfeu-les en llagrimetes

i ruixeu tot el camí.

 

Si voleu llegir més enllaceu amb el blog de poesia infantil; bibliopoemes

Només ens queda dir; GRÀCIES JOANA PER TOTA LA TEVA OBRA! CONTINUAREM GAUDINT I EDUCANT AMB ELLA!
 

Que faig quan faig deures?

Ens passem hores i hores amb un llapis a la mà i un full o un llibre davant nostra! Però que fem?

Hem de ser conscients que moltes hores no és sinònim de més Aprenentatge! 

Cal prioritzar la qualitat davant la quantitat! 

Davant els deures cal hores de qualitat i llavors.... Poder somiar.... 

Deixem que siguin creadors i creadores en el seu procés de fer-se grans! 

L'ARBRE GENERÓS

 

Versió del Conte Visual

 

 

 

Versió Conte Escrit

 

Hi havia una vegada un nen que estimava molt un arbre i, cada vegada que anava a veure‘l,

li agafava unes quantes fulles i se‘n feia corones per jugar al rei del bosc.

Pujava pel seu tronc, es gronxava a les seves branques i se li menjava les pomes.

També hi jugava a cuita-amagar.
Quan ja estava cansat, s‘asseia i s‘adormia a la seva ombra.

I el nen estimava l‘arbre... L‘estimava molt. L‘arbre era feliç.
Però el temps va anar passant i el noi es va fer gran...

I l’arbre moltes vegades se sentia sol.
Aleshores, un dia, el noi el va anar a veure i l‘arbre li va dir:
- Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
- Sóc massa gran per pujar-hi i jugar,  digué el noi.
- Vull comprar coses i passar-m‘ho bé, vull diners. Me‘n pots donar tu de diners?
- Tan sols tinc fulles i pomes.

 Agafa les meves pomes, noi, ves a vendre-les a la ciutat. D‘aquesta manera tindràs diners i seràs feliç.
Així doncs el noi pujà a dalt de l‘arbre, li agafà les pomes i se les endugué. L‘arbre era feliç.
El noi va estar molt de temps sense visitar-lo...

L‘arbre estava trist. Llavors, un dia, el noi va tornar; l‘arbre se‘n va alegrar i li digué:
- Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
- Estic massa ocupat per enfilar-me als arbres, digué el noi. Vull una casa que em guardi del fred, vull una dona i vull fills, i és clar, necessito una casa. Em pots donar una casa ?
- No tinc casa, digué l‘arbre.

El bosc és la meva casa, però pots tallar les meves branques i fer-te‘n una. Aleshores seràs feliç. 

Així doncs el noi va tallar-li les branques i se‘n va anar a construir la seva casa. I l‘arbre era feliç.

El noi no hi va tornar durant molt de temps.
Un dia , tornà al bosc i l‘arbre, tot xiuxiuejant, li digué:
- Vine noi, i juga.
- Sóc massa gran i estic massa trist per jugar, va dir el noi. Vull una barca que se m‘endugui ben lluny d‘aquí. Em pots donar una barca?
- Talla el meu tronc i fes-ne una. Podràs navegar i això et farà feliç.

Així doncs, tallà el tronc, se‘n feu una barca i se n‘anà a navegar.
I l‘arbre era feliç... Però d’aquella manera. sabeu?
I després de molt temps el noi va tornar al bosc.
- Ho sento, digué l‘arbre; ja no em queda res per donar-te; ja no tinc pomes.
- Les meves dents són massa febles per menjar pomes, va dir el noi.
- Ja no tinc branques, va dir l‘arbre; ja no t‘hi pots gronxar.
- Sóc massa vell per gronxar-me en les branques, va dir el noi.
- Ja no tinc tronc, digué l‘arbre; ja no pots pujar-hi.
- Estic massa cansat per pujar-hi, digué el noi.
- Ho sento, digué l‘arbre; m‘agradaria donar-te alguna cosa... però no em queda res, tan sols una soca. Ho sento...
- No em calen massa coses ara, digué el noi; tan sols busco un lloc quiet per seure i reposar. Estic molt cansat.
- Bé va dir l‘arbre, redreçant-se tant com va poder; una soca vella és bona per seure i reposar una estona.

Seu i reposa.     I el noi ho feu. I l‘arbre fou feliç.

Els nostres arbres!!!